...
xiuxiuejant mentres dormies
la lluna i jo parlavem
i li vaig demanar
que et cuidés sempre
ella em va prometre la seva llum
que et fara brillar cada mati
i aleshores el vent va fer marxar els nuvols
i la lluna va omplir la habitacio mes fosca
i vaig poder veure que ens protegia
ella em va prometre el regal mes dolç
que nomes el cel pot prometre
i desde aleshores brilles cada mati
i vas repartint la seva llum al llarg del teu cami
...sempre recordare aquest moment...
"Lo diré una vez aunque me caiga despues de espaldas al suelo...Todo saldrá bien."
-escoltant: ya no me acuerdo (estopa).....ya no me acuerdo si tus ojos eran marrones o negros, como la noche o como el dia que dejamos de ver-nos...-