miércoles, octubre 26, 2005

...

xiuxiuejant mentres dormies
la lluna i jo parlavem
i li vaig demanar
que et cuidés sempre
ella em va prometre la seva llum
que et fara brillar cada mati
i aleshores el vent va fer marxar els nuvols
i la lluna va omplir la habitacio mes fosca
i vaig poder veure que ens protegia
ella em va prometre el regal mes dolç
que nomes el cel pot prometre
i desde aleshores brilles cada mati
i vas repartint la seva llum al llarg del teu cami
...sempre recordare aquest moment...
"Lo diré una vez aunque me caiga despues de espaldas al suelo...Todo saldrá bien."
-escoltant: ya no me acuerdo (estopa).....ya no me acuerdo si tus ojos eran marrones o negros, como la noche o como el dia que dejamos de ver-nos...-

sábado, octubre 22, 2005

MOMENTOS Q MERECEN LA PENA

Enamorarse
Reírse tan fuerte hasta que te duelan las mandíbulas
Una ducha caliente
Ninguno delante de ti en la cola del supermercado
Una mirada especial
Recibir correo
Dar una vuelta en coche por una calle bonita
Encender la radio justo en el momento que están poniendo tu canción preferida.
Quedarse tumbados en la cama escuchando la lluvia
El perfume de las toallas calientes tendidas al sol
Encontrar la camisa que buscabas en las rebajas a mitad de precio
Un bote de Nocilla
Una llamada a alguien lejano
Un largo baño de espuma
Una bonita charla
La playa
Encontrarse un billete de 5O€ en la chaqueta del invierno pasado
Reírse de uno mismo
Las llamadas a medianoche que duran horas
Correr debajo de las tormentas de verano
Reírse sin motivo alguno
Tener a alguien que te dice que eres guapa/o
Los amigos
Escuchar de manera casual a alguien decir algo bonito sobre ti
Despertarte en medio de la noche y darte cuenta de que aún te quedan algunas horas para dormir.
Conocer nuevos amigos o pasar un poco de tiempo con los viejos
Tener a alguien que juega con tu pelo
Tener un bonito sueño
Una taza de chocolate caliente
Los viajes en coche con los amigos
Subirte a un columpio
Envolver los regalos debajo del árbol de Navidad comiendo galletas y bebiendo un vaso de leche
Cruzar la mirada con un/a guapo/a desconocido/a
Ganar un desafío
Hacer una tarta de manzana ( o de chocolate)
Pasar el tiempo libre con tus mejores amigos
Ver las sonrisas y oír las risas de tus amigos
Cogerte de la mano con alguien a quien quieras
Encontrarte por la calle un viejo amigo y descubrir que algunas cosas (buenas o malas) no cambian nunca
Hacer un regalo a un amigo y luego observar la expresión de su rostro mientras abre el paquete y descubre que contiene el regalo que tanto deseaba
Mirar el amanecer

jueves, octubre 20, 2005

BANYOLEJANT


aquest es el misteri dels meus ultims dies al msn...tanta feina...tan sols per fer aquesta caseta enmig del estany de banyoles :) !anims per tots , i penseu que el proxim projecte anira millor...SEGUR!

viernes, octubre 14, 2005

LA PLUJA



La fòrmula química de l'aigua és H2O que significa : 2 àtoms d'hidrògen i 1 d'oxígen. pero la pluja es mes que aixo....ja se que ens queixem que no plou...que hi ha sequera i tot...pero a veure qui es el guapu que avui te un gran dia....ja portem tota la semana aixi...i vale...si tas a caseta i amb bona companyia...sentir la pluja es genial (vease camping a florencia, eh xiketes :P ) pero si t'has de moure...:(....res com deia el raimon...la pluja ja no sap ploure, a vegades plou molt a vegades plou poc!!!!

domingo, octubre 09, 2005

Bogeria

Quan la neu es cansa i es fa tendra,
quans desitjos en aquell moment,
quanta vida, quanta primavera,

jo no puc assaborir-les

no puc canviar de rumb els pensaments.
Si pogues reviure un cop aquest instant,de gran,
quan ja ningú recordi com va ser.

Ho faria sense por i sense innocència
com aquell que va oblidar que parla d´ell.
Viure de nou, al recordar,
el regust d´un temps llunyà
i d´algú que sents, potser teu aprop fugaç.
Que no saps si feia mal, o era un somni sobrenatural
que el destí no et va atorgar.
Aquella veu, aquell desitg, aquella bogeria.
Tu, que et perds, que ja no se per on trobar-te
fes, desfes, i torna per tornar a allunyar-te

omples buits que han posat en banda.
I jo que veig, que lluito però se m´escapa,
sé, que el temps, m´ensenyarà com oblidar-te
però l´espera resulta llarga.
I tu, que et perds, que ja no se com allunyar-me.
Fes i desfes, potser el culpable vaig ser jo que vaig fer malament, de forma inconscient, premi sense interès.
Misteri que ara ja no resoldré, em manca fe.

Si pogues reviure un cop aquest instant,

De gran, quan no recordi com va ser,
ho faria sense por i sense innocència
com aquell que va oblidar que parla d´ell.
Viure de nou al recordar,
el regust d´un temps llunyà i
d´algú que sents potser teu aprop, fugaç.
Que no saps si feia mal, o era un somni sobrenatural
que el destí no em va atorgar.
Aquella veu, aquell desitg, aquella bogeria.
I tu, que et perds, que ja no sé com allunyar-te,
fes, i desfes. Potser el culpable vaig ser jo, que vaig fer malament, de forma inconscient,
premi sense interès, misteri que ara ja no resuldrem, ens manca fe.




Submergida en els records...i intentant descriure'ls, k no és fàcil...

martes, octubre 04, 2005

:)

lunes, octubre 03, 2005

CAMINS

No és senzill saber
cap on has de marxar,
pren la direcció del teu cor.
Mai no és massa tard
per tornar a començar,
per sortir a buscar el teu tresor.
Camins, que ara s'esvaeixen,
Camins, que has de fer sol,
Camins, vora les estrelles,
Camins, que ja son nous.