00:00

llegint un llibre de poemes de Neruda que em van regalar ja fa uns anyets...me trobat aquest poema subratllat...i despres de llegir-lo...he pensat...quantes voltes que dona la vida!

quiero que sepas una cosa
tú sabes como es esto:
si miro
la luna de cristal, la rama roja
del lento otoño en mi ventana,
si toco
junto al fuego
la impalpable ceniza
o el arrugado cuerpo de la leña,
todo me lleva a ti,
como si todo lo que existe,
aromas, lu, metales
fueran pequeños barcos que navegan hacia las islas tuyas
que me aguardan.
ahora bien,
si poco a poco dejas de quererme
dejaré de quererte poco a poco.
si de pronto
me olvidas,
no me busques
que ya te habre olvidado...

-escoltant "could i have this kiss forever"(e.iglesias i witney houston)- ....could i?

POR UNA VEZ HA GANADO EL CORAZON A LA RAZON!!!

ENS ANEM A LOS SANMATEOOOOOOOS!!!

PORQUE ES TAN DIFICIL

"¿por qué es tan dificil? Saber que hacer, saber que decir, saber donde mirar... saber cuando debes saber si debería haber sabido... "

ja se que la frase es copiada d'un altre lloc --->(no t'enfadis tu ara i merci per inspirar-me!) pero es que en aquests moments es la unica cosa que puc escriure!

UNA IMATGE DESDE ITALIA

ninetes!ja saveu k no es ni la primera ni la ultima aventura que ens queda per viure...ara tan sols es triar el següent desti!

L'ESTIU S'ACABA

Ara que s'acaba l'estiu...tornen totes les obligacions....i t'afanyes a fer els tipics propòsits que com m'acaven de dir..."son ideals per no cumplir-los". (i a sobre ki mo a dit....em coneix perfectament...)
M'agradaria pensar que despres d'aquest estiu que ha sigut increible en tots els sentits......arribo al setembre amb les piles carragades, que se el que vui i que aconseguiré tirar endavant amb tot...però...continuo igual, amb els meus mals de caps, amb les meves indesicions i amb els meus canvis d'opinio...tan dificl es tenir les coses clares?....

de moment...els petits moments com el d'aquest cap de setmana son les coses que realment fan sentir-me be, i per unes hores tornes a estar al 100%...!sou uns soletes continueu siguent aixi de genials :) ...[de part de les dos]...

"para algunos la vida es galopar un camino empedrado de horas minutos i segundos, yo mas humilde soy y solo quiero que la ola que surge en el último suspiro de un segundo me transporte decidido hasta el siguiente!"

salir, beber- extremo duro

GENIAL EL CONCERT DE LAX'N BUSTO!!!!

Tu, em mires,
i jo, no puc pensar en res més que com ets d´important.
Amb tu jo em vaig fent gran
ja no em passa pel cap res on no hi ets,
ja no espero trobar-me amb ningú més.
I jo, hi ha cops que no et puc mirar,
no sigui pas el cas que em passi d´estimar.
Jo no et vull cansar,
si m´has de carregar fes-ho perquè tu vols,
fes-ho de gust
que jo vull per sempre d´estar amb tu.
Perquè sol no vull trobar-me, ni demà ni més enllà,
i és que saps que sol, neixes i te´n vas, te´n vas sol.
I no cal que facis res, que ja ho fas tot.
Toquem tu saps, ningú en va saber tant
i fes que voli el temps, que tinc el món sencer.
Vull oblidar-me ja d´imaginar somnis que sé que no arribaran.
Desperto i veig que tu hi ets,
que cada dia és un dia més,
que puc ser lliure,
sense tu no puc viure.
Perquè sol no vull trobar-me,
ni demà ni més enllà,
i és que saps que sol, neixes i te´n vas, te´n vas sol.

AMB TU-LAX'N BUSTO